Set lliçons de cortesia per quan vas a veure un nounat

Hi ha coses que, encara que siguin completament certes, no es poden dir. Cal ser subtil, tenir tacte, empatia, respecte, educació; cal quedar bé, cal passar desapercebut. En definitiva, cal saber estar.

Primera: Tot és bonic, tot és perfecte, és igual si té unes llesques més grans que el fèmur, una nàpia que li ocupa mitja cara i més pèl que una xinxilla; no ho diguis, recorda que els pares ja en són conscients, tot Déu n’és conscient, no cal exposar-ho. I si no pots evitar tenir la boqueta tancada, suavitza-ho tant com puguis aguditzant la veu i fent ús d’oxímorons: “quins peuets més grans!”, diminutius: “mira quin nassarró!” o ironies absurdes -ells s’ho prendran seriosament, estan emocionats, només veuen el costat positiu de les coses-: “és una monada amb aquest pèl moixí!”. Segona: “No sabria dir-te a qui s’assembla, té una mica de cada un”. És igual que l’únic que vegis sigui una amorfa massa mig lilosa mig groguenca amb punts blancs -aquests que diuen que surten com a conseqüència de la llet materna- per tota la cara, o que la màxima analogia que puguis fer entre el “nadó” i un humà sigui amb l’ex-nòvio d’ella. Els progenitors frisen perquè els diguis que s’assimilen a ells, és més, només volen que hi vagis per això. Bé, per això i pel regal.  Tercera: Quant als ulls, tothom i totdon vol que els tingui clars, no els trenquis l’esperança, sobretot. Si els té negres com el carbó tampoc menteixis, però si els té d’aquest blau marí grisós marronós que no saps ben bé què, digues que potser sí, que els tindrà blaus. O potser verds.

Quarta: No et deixis entendre gaire, sigues ambigu, utilitza metàfores, quan et vegis obligat a comentar la seva massa corporal. Si és una bola de greix, deixa anar “quines galtes més molsudes”, o “es veu que està sa, deu patir la mare, eh!”. I exactament el mateix si surt ben esquelètic: “oh, serà alt, mira quines cames més llargues” o “això rai, un parell de setmanes i ja es farà”.  Cinquena: Actua amb normalitat si et vomita a sobre, fes veure que aquesta espessa massa grumollosa de color blanc no et fa gens de fàstic i eixuga-li ràpid abans no es faci agre: “Ai, ha fet una glopada, passeu-me un drapet”.  Sisena: Recorda que hi ha mares que no els agrada que toquin els seus fills, espera que te’l cedeixi i dóna-li més importància de la que té: “Sí? Segur? No et fa res? Verge, quina coseta més petita”. Si no te’l deixa, ho respectes i t’aguantes, i si tanta gràcia et fa tenir una criatura en braços només una estona, compra’t un Baby Reborn. Darrera: “No para de mamar, fins i tot m’han sortit crostes al mugró i m’haig de posar mugronera”. No hi caiguis, malgrat la temptació, procura no mirar-li fixament les mamelles per veure-li la ferida quan dóna el pit. És el que vol, s’ha engreixat quinze quilos i encara li regalima placenta per la vagina, té l’autoestima baixa, vol que la mirin, vol creure’s que és desitjada. Reitero: No.

No oblidis que a tots ens agrada sentir el que volem sentir, que l’ambigüitat porta la Felicitat. Tu, dependent de supermercat amb mitja cara desfigurada, tens una Bellesa mai vista, unes idees sorprenents, hi ha poca gent com tu, tens talent i has d’explotar el teu potencial. I també t’ho dic a tu, enginyer mecànic, i a tu, filòleg català i filòsof al mateix temps; i a tu, Miss Universo. Fins i tot a tu, senyora que demana almoina a la boca del metro amb un nounat robat.