És universalment sabut que per WhatsApp, altrament dit la droga tova del segle XXI, cada persona escriu diferent. El que tu escrius d’una manera amb la intenció de riure, un altre ho escriu per vacil·lar, un altre per contestar amb tota la normalitat del món i un altre perquè no té personalitat i et copia la manera de narrar a fi de fer veure que teniu moltes coses en comú. Això porta confusions i baralles absurdes, i és comprensible.
Si escrius correctament, sense faltes d’ortografia, començant les frases amb majúscula i acabant-les amb un punt, tal com ens han ensenyat i insistit des de petits a Escola, pot semblar que no tens sentit de l’humor o que et passes de llest -que ja em diràs-. El simple fet d’allargar les vocals i escriure desenes de signes de puntuació pot fer que et prenguin per deficient, fins i tot si fas un ús excessiu -o no excessiu, és igual- d’Emojis pot suggerir a pensar que tens la Síndrome de Peter Pan. Facis el que facis, com Tot en aquesta incerta Vida, agradarà a alguns i molestarà uns altres. Per aquest motiu, després de llargues estones meditant sobre el tema -tres minuts i quaranta-dos segons, per ser exactes-, he arribat a una conclusió racionalment irrefutable que inclou dues opcions que poden solucionar aquest greu problema:
La primera consisteix a crear una nova assignatura obligatòria pels estudiants d’Educació Secundària: IDUME, “Interpretació i Desxiframent Universal de Missatges Escrits”, que consistiria en l’ensenyament d’una sèrie signes que es posarien entre claudàtors al principi de cada frase per tal de representar la intenció del que s’està dient. Un recurs seriós on tothom podria parlar sense faltes ortogràfiques ni ninotets grocs. Primer hi aniria l’estat d’ànim, després la intensitat de la veu i, finalment, l’expressió facial. Senzill. Posaré un exemple visual amb la seva corresponent llegenda per tal d’aclarir els dubtes que puguin sorgir; entenc que l’explicació és, per la gent que té problemes de comprensió, massa breu i simplificada:
- Estat d’ànim: [~] calmat, [*] sorprès, [&] excitat.
- Intensitat de la veu: [,] piano, [;] mezzoforte, [’] forte.
- Expressió facial: [#] semi-somriure, [-] somriure dental, [@] rialla, [@!] rialla intensa.
L’altra no requereix cap mena d’estudi ni tampoc cap despesa per part de l’Estat. Qualsevol ciutadà, independentment de l’edat, religió i inquietuds que tingui, la pot utilitzar; és econòmica, ràpida, pràctica, fàcil, simple i fins i tot divertida. La segona i darrera opció, dic, s’anomena Nokia 3310, disponible a la teva botiga de telefonia mòbil més propera.
Introducció al Rastapalisme 